En femení plural
Estarem d’acord que no és fàcil. No és fàcil comunicar amb perspectiva de gènere.
No ho és perquè tenim massa interioritzats els formats masclistes, altrament dits «genèrics», i quan en volem sortir, tot ens sembla complicat, farragós, difícil de llegir i a voltes incomprensible.
Però també estarem d’acord que el llenguatge és el principal creador d’imaginaris, un producte social i històric que influeix en la nostra percepció de la realitat.
I qui treballa amb el llenguatge no pot obviar-ho.
I qui pretén treballar per transformar la realitat encara menys.
Les persones que ens dediquem a la comunicació hem de prendre partit i això vol dir, en primera instància, decidir quins nivells d’activisme de gènere estem disposades a assolir.
El més fàcil és fer servir els noms col·lectius com persones, equip, voluntariat i un llarg etcètera, per evitar tant els masculins com els femenins.
Desprès ja entrem en allò que requereix una intenció de visibilitzar més activista, com amb els dobles (veïns i veïnes) i en alguns casos, per exemple, en comunicacions a gent jove, amb l’ús de l’@ o la X.
Entremig, les guies institucionals ens ofereixen un bon grapat d’opcions per esquivar el llenguatge sexista.
I per últim, la comunicadora pot decidir apostar per un llenguatge totalment en femení.
Per què? Doncs per visibilitzar, reivindicar, equilibrar o fins i tot fer justícia, després de tants segles d’apropiació masculina del llenguatge.
Les comunicadores hem de prendre partit per la nostra pròpia comunicació, i les entitats, empreses i iniciatives han de prendre partit pensant en el paper que juguen en la societat o en el que volen jugar.
I com hem vist, hi ha pluralitat de maneres de fer-ho.
En femení plural.