El Blog de La Clara

Comunicació inclusiva a tots els nivells

Quan parlem de comunicació és fàcil que pensem en llenguatge: escriure, parlar. Però quins nivells comunicatius més hi trobem?

• El llenguatge: hem de pensar en textos escrits i orals.
• El visual: i aquí inclourem les fotografies, les icones, les il·lustracions, el disseny gràfic…
• La narrativa: les històries, idees, els temes que estem abordant.
• La representació: qui comunica, des d’on ho fa, en quin context….

No podrem entendre la comunicació sense aquests 4 elements.

I quan abordem la inclusivitat, haurem d’anar-nos fixant en cada un d’ells. En posarem exemples més endavant.

Comunicació inclusiva: un ampli ventall que no s’acaba mai

Hi ha elements de la comunicació inclusiva que potser tenim força clars. Posar subtítols a un vídeo, intentar desdoblar els gèneres o fer les grafies d’una mida grossa si ens dirigim a persones que poden tenir dificultats a la vista.

Però hi ha tantes diversitats!
Tantes discapacitats diferents!

Per això serà important pensar o investigar a quin públic estem dirigint les nostres comunicacions per saber exactament quines eines inclusives podem aplicar a la nostra comunicació.

Per exemple:

Té sentit que desdoblem els gèneres si ens estem dirigint a una audència no binària?
O generar un web amb molt de moviment si la nostra audiència és d’edat avançada?
O imprimir un tríptic a 4 tintes si entre el públic sabem que hi ha moltes persones amb acromatisme?

Doncs no.

La humanitat és diversa i inclassificable, però per si us ajuda, a continuació us exposem alguns col·lectius tradicionalment discriminats comunicativament parlant i als que a partir d’ara, podeu tenir en compte:

Tipus de diversitats, aproximacions comunicatives inclusives

Un cop explicats els nivells comunicatius i que podem trobar moltes diveses persones (segur que ens hem deixat molts col·lectius!), cal anar fent match entre el nivell comunicatiu que estem emprant i els possibles públics als que podem estar discriminant.

Fem un joc? Responeu com comunicaríeu inclusivament el següent:

• Com anomenaríeu a les persones d’un grup si sabeu que hi ha persones no binàries?
• Com representaríeu en fotografies a persones amb mobilitat reduïda?
• Quina narrativa utilitzaríem si estem parlant de persones que han patit abusos?
• A qui enviaríem a una tertúlia per parlar de criança de la petita infància?

Us en heu ensortit? Potser us pregunteu que faríem nosaltres? Aquí les nostres respostes…

Abans de començar a parlar amb o del grup, demanaríem els pronoms amb es que aquestes persones volen ser identificats.

Intentaríem que les fotografies no fossin només cadires de rodes. Intentaríem incorporar persones amb bastó, persones que tenen una diversitat al camina, persones cegues que caminen amb gos pigall o bastó…

Tindríem molta cura en no revictimitzar aquestes persones amb narratives que les identifiquin només com a víctimes del seu abús.

Intentaríem trencar el model estereotípic, que actualment son dones implicaces en la criança, per enviar a un pare corresponsable, per exemple.

I tot això, per què ho fem?

Perquè segurament la comunicació no transformarà el món, però si pot ajudar a visibilitzar i a fer reflexionar que altres maneres de comunicar–nos, fer, comportar-nos i explicar-nos són possibles.

T’animes i et sumes a la comunicació inclusiva?